TIPUS DE PLÀSTICS

SEGONS EL MONÓMEN BÁSIC. En aquesta classificació es considera l'origen del monòmer del qual part la producció del polímer.

• Naturals: Són els polímers els monòmers són derivats de productes d'origen natural amb certes característiques com, per exemple, la cel lulosa, la caseïna i el cautxú. D'aquí a dos d'aquests exemples hi ha altres plàstics dels quals provenen: Els derivats de la cel.lulosa són: el cel.luloide, el cel.lofana i el Cellon. Els derivats del cautxú són: la goma i la ebonita.
• Sintètics: Són aquells que tenen origen en productes elaborats per l'home, principalment derivats del petroli com ho són les bosses de polietilè

SEGONS EL SEU COMPORTAMENT DAVANT EL CALOR:

• Termoplàstics: Un termoplàstic és un plàstic que, a temperatura ambient, és plàstic o deformable, es converteix en un líquid quan s'escalfa i s'endureix en un estat vitri quan es refreda suficient. La majoria dels termoplàstics són polímers d'alt pes molecular, els que tenen cadenes associades per mitjà de febles forces Van der Waals (Polietilè); fortes interaccions dipol-dipol i enllaç d'hidrogen, o fins i tot anells aromàtics apilats (poliestirè). Els polímers termoplàstics difereixen dels polímers termoestables en què després d'escalfar i modelar aquests poden reescalfar i formar altres objectes, ja que en el cas dels termoestables o termoduros, la seva forma després de refredar no canvia i aquest prefereix incendiar .. Les seves propietats físiques canvien gradualment si es fonen i es modelen diverses vegades. Els principals són:
• Resines cel.lulòsiques: obtingudes a partir de la cel lulosa, el material constituent de la part llenyosa de les plantes. Pertany a aquest grup el raió.
• Polietilens i derivats: Empren com a matèria primera l'etilè obtingut del craqueig del petroli que, tractat posteriorment, permet obtenir diferents monòmers com acetat de vinil, alcohol vinílic, clorur de vinil, etc.
• Pertanyen a aquest grup el PVC, el poliestirè, el metacrilat, etc. Derivats de les proteïnes: Pertanyen a aquest grup el niló i el perló, obtinguts a partir de les diam.
• Derivats del cautxú: Són exemple d'aquest grup els anomenats comercialment pliofilmes, clorhidrat de cautxú obtinguts addicionant àcid clorhídric als polímers de cautxú.
• Termoestables: Els plàstics termoestables són materials que una vegada que han patit el procés d'escalfament-fusió i formació-solidificació, es converteixen en materials rígids que no tornen a fondre's. Generalment per a la seva obtenció es parteix d'un aldehid.
• Polímers de l'fenol: Són plàstics durs, insolubles i infusibles però, si durant la seva fabricació s'utilitza un excés de fenol, s'obtenen termoplàstics.
• Resines epoxi.
• Resines melamíniques.
• Baquelita.
• Aminoplàstiques: Polímers d'urea i derivats. Pertany a aquest grup la melamina.
• Polièsters: Resines procedents de la esterificació de polialcohols, que solen emprar-se en vernissos. Si l'àcid no està en excés, s'obtenen termoplàstics.

SEGONS LA REACCIÓ DE LA SÍNTESI:També es poden classificar segons la reacció que va produir el polímer:

• Polímers d'addició: Impliquen sempre la ruptura o obertura d'una unió del monòmer per permetre la formació d'una cadena. En la mesura que les molècules són més llargues i pesades, la cera parafínica es torna més dura i més tenaç. Exemple: 2n H2C = CH2 → [-CH2-CH2-CH2-CH2-].
• Polímers de condensació: Són aquells on els monòmers han de tenir, almenys, dos grups reactius per monòmer per donar-li continuïtat a la cadena. Exemple: R-COOH + R'-OH → R-CO-OR '+ H2O
• Polímers formats per etapes: La cadena de polímer va creixent gradualment mentre hi hagi monòmers disponibles, afegint un monòmer cada vegada. Aquesta categoria inclou tots els polímers de condensació de Carothers ia més alguns altres que no alliberen molècules petites però sí que es formen gradualment, com per exemple els poliuretans.

SEGONS LA SEVA ESTRUCTURA MOLECULAR:

• Amorfs: Són amorfs els plàstics en què les molècules no presenten cap tipus d'ordre; estan disposades aleatòriament sense correspondre a cap ordre. Al no tenir ordre entre cadenes es creen uns buits pels quals passa la llum, per aquesta raó els polímers amorfs són transparents.
• Semicristal · lines: Els polímers semicristal · lines Tenen zones amb cert tipus d'ordre juntament amb zones amorfes. En aquest cas al tenir un ordre hi ha menys buits entre cadenes de manera que no passa la llum a menys que tinguin un gruix petit.
• Cristalitzables: Segons la velocitat de refredament, pot disminuir (refredament ràpid) o incrementar (refredament lent) el percentatge de cristal d'un polímer semicristal · lí, però, un polímer amorf, no presentarà cristalinitat encara que la seva velocitat de refredament sigui extremadament lenta.
• Comodities: Són aquells que tenen una fabricació, disponibilitat, i demanda mundial, tenen un rang de preus internacional i no requereixen gran tecnologia per a la seva fabricació i processament. D'enginyeria [edita] Són els materials que s'utilitzen de manera molt específica, creats pràcticament per complir una determinada funció, requereixen tecnologia especialitzada per a la seva fabricació o el seu processament i de preu relativament alt.
• Elastòmers o Cautxús: Els elastòmers es caracteritzen per la seva gran i molt alta i molt alta elevada elasticitat i la capacitat d'estirament i rebot, recuperant la seva forma primitiva quan es retira la força que els deformava. Comprenen els cautxús naturals obtinguts a partir del làtex natural i sintètics, entre aquests darrers es troben el neoprè i el polibutadiè. Els elastòmers són materials de molècules grans les quals després de ser deformades a temperatura ambient, recobren en major mesura la seva mida i geometria en ser alliberada la força que els deformar.